Quantes vegades no hem sentit vocalitzar els avantatges que ha portat als catalans la unió amb Castella! Amb la recomanació, ben entesa, que ens ho empasséssim com nens ben creients i com cal.

A veure, analitzem-los, aquests avantatges, ja que l’autocrítica, sàvia i reposada, hauria de ser un hàbit en la nostra vida. Però analitzem-los deixades de banda idees prefabricades i sense limitar paraules de cara a la il•lustració de la realitat, en tema de tant d’interès.

És clar que la unidad española ha comportat la pèrdua de la nostra sobirania. Sí, pèrdua de la sobirania, que és el do suprem d’un poble. La nostra llibertat, que és la dignitat d’un poble, on és? Els governs centrals –reis, dictadors– ens l’han presa mitjançant guerres, assassinant capdavanters nostres, sobiranistes, i fent terrorisme estatal —ho hem dit manta vegada.

La unidad ens ha portat l’atac sistemàtic, dissimulat –sin que se note el cuidado–
contra la nostra identitat i contra la nostra llengua. I en aquesta primeria del segle XXI s’arriba a uns nivells tan crítics, que temem que llengua i identitat seran sufocades
abans de gaire.

La unidad ens ha convertit en pobres captaires que han d’anar a Madrid a captar els seus drets humans. Amb això em cito a mi mateix, i me n’alegro. Els drets humans són patrimoni sagrat d’un poble i no s’hi val, en cap sentit o en cap arranjament artificial, que hagin de dependre d’un altre poble.

La unidad ens ha tornat totalment vulnerables a qui ens governa i no ens estima. Ara, en aquesta situació crítica, voldríem fer funcionar els nostres mitjans per a salvar-nos i no podem, estem lligats de mans i peus per Madrid i per una falsa democràcia. No els tenim, aquests mitjans. Els catalans anem a mercè de qui ens odia i s’ha arrogat tot el poder sobre nosaltres. Aquest odi ens l’ha congriat la unidad, per l’indiscutible fet de voler ser com som i perquè volem parlar la nostra llengua; diuen que no som "solidaris" perquè no ens sotmetem a la voluntat dels de Madrid.

La unidad, a còpia d’anys, de segles, ha creat un subconscient: sempre vençuts en nosaltres. Per tant, ens sembla que ens mereixem tots els torts que ens fa el govern i els qui entren a casa nostra.

Uns altres asseguren que aquest tarannà és d’esclaus. Fenomen que es fa vistent en molta de la burgesia catalana, la qual ha dimitit de la seva llengua i ha adoptat la castellana, acomplint-se allò que deien els romans: que el signe de degradació dels esclaus és arribar a parlar la llengua dels senyors.

La unidad ha creat un sistema de colònia sobre Catalunya. Els senyors de Madrid ens prenen els diners i els usen per a fer-se grans en el sentit que més els convé. A casa nostra ja no val allò que el diner és de qui el treballa i el produeix. Aquest és el moll de l’os de tot l’enrenou perquè no se separin catalans ni bascos. Qui vol perdre aquesta situació privilegiada d’apoderar-se d’allò que pertany als altres? Situació fenomenal! Heus ací tot el soroll sobre els nous estatuts i els nous sistemes de finançament!

A més, hem d’advertir que un poble que ha estat sotmès a un Estat per les armes i sense la seva espontània voluntat de pertànyer-hi –com seria manifestada en un referèndum o cosa semblant–, entra, de fet, sota un règim colonial.

Vejam, aneu a presentar aquests avantatges de la unió amb Castella a la nació lliure i sobirana de Portugal!

Cal analitzar amb sang freda i veracitat a qui beneficien realment aquests avantatges.

Sabeu què és allò de l’autoodi? Doncs, el resultat final d’aquests avantatges.